Epic Andorra Pyrenees 2023:
A Andorra el 2023 em vaig adonar de què va realment aquesta feina. Era la meva primera edició a l’Epic Pyrenees i, a sobre, la primera vegada que cobria una cursa de quatre dies seguits. Sabia que seria dur, però no tant.
Van ser quatre dies sense treva, seguint els ciclistes per unes muntanyes que imposen només de veure-les. La logística de la fotografia de muntanya és exigent: carregar el material d’un punt a l’altre, córrer per arribar abans que passin els primers, buscar un lloc on col·locar-te i aguantar el ritme de la competició des de fora.
El desgast de la cursa a través de la càmera
A les fotos de les primeres etapes es nota la frescor dels participants, el material net i les ganes de començar. Però a mesura que sumàvem quilòmetres, les imatges es tornaven més reals. M’agrada fixar-me en els detalls que expliquen la història de veritat: la pols acumulada a la roba, la cadena de la bici plena de greix, els gestos de fatiga a les pujades i les mirades de concentració en els trams tècnics.
Per a mi, el repte no va ser només fer les fotos durant el dia, sinó tancar-me a la nit a descarregar targetes, seleccionar i editar a contrarellotge per tenir el material a punt, dormint poquíssimes hores.
Aprenentatge i quilòmetres de muntanya
Vaig tornar a casa cansat, amb els genolls demanant treva, però amb la satisfacció d’haver aguantat el tipus en la meva primera gran prova en les curses per etapes. Una bona dosi de realitat que em va servir per aprendre a moure’m, a anticipar els punts clau i a gestionar l’esforç en esdeveniments d’aquesta magnitud.
