Cap Nore | La rando VTT en toute liberté: El repte del vent i el canvi de ritme
Després de tants dies seguint curses d’alta muntanya on el cronòmetre ho dictamina tot, cobrir la Cap Nore va ser un canvi de xip absolut. Aquí no hi havia la pressió dels primers classificats ni corredors mirant el rellotge de reüll; es tractava d’una travessa de pur Mountain Bike en llibertat, on cadascú gestionava el seu ritme davant d’un entorn que, de totes maneres, no regala res.
El massís de la pic de Nore imposa el seu propi caràcter. Treballar com a fotògraf en aquest escenari significa moure’t per pistes amples que de cop es converteixen en senders tancats de bosc, amb el vent llastant cada pas i canviant la llum a cada minut. La logística aquí no consistia a córrer darrere d’un dorsal concret, sinó a saber moure’s per capturar l’essència d’una autèntica sortida de fons.
Capturant el pas pels senders i la solitud del paisatge
A nivell fotogràfic, el recorregut oferia un contrast brutal. En un moment estaves amagat entre els arbres buscant el detall de la roda relliscant sobre l’humitat del terreny, i al cap d’una estona et trobaves a dalt de tot, en zones completament exposades on els ciclistes es veien minúsculs davant de la immensitat del paisatge.
El més gratificant de fotografiar una rando d’aquest estil és l’actitud dels participants. Les cares no reflectien la tensió de la competició pura, sinó el desgast real dels quilòmetres acumulats, barrejat amb la satisfacció d’estar completant una ruta exigent pel propi plaer de pedalar. Capturar aquestes mirades més relaxades, les parades de grup a mitja pujada i el fang real de la muntanya dona un valor molt més humà a les imatges.
Retorn amb les targetes plenes de Mountain Bike autèntic
La jornada es va tancar amb les cames cansades de buscar racons i la pols de la pista arrelada a l’equip, però amb una sensació molt diferent de la d’altres esdeveniments.
La Cap Nore em va recordar que el ciclisme de muntanya té moltes cares, i que reflectir la llibertat i el pur gaudi de la ruta és tan exigent i gratificant com immortalitzar el millor temps en una línia de meta. Una experiència exigent sobre el terreny que suma un matís diferent i molt més lliure al meu portfoli de fotografia de muntanya.
