Trail 100 Andorra by UTMB: El repte de cobrir la muntanya de divendres a diumenge
Treballar a la Trail 100 Andorra by UTMB no és només fer fotos de muntanya; és tancar-te en un bucle de quilòmetres, desnivell i una falta de son que et posa a prova exactament igual que als corredors. Aquest any la cobertura ha estat una autèntica marató logística que va començar divendres al matí i es va allargar de manera continuada fins diumenge.
El Pirineu andorrà exigeix el màxim a nivell físic: carregar la motxilla amb el material, estudiar els accessos per arribar a temps als colls abans que passin els primers i gestionar el cansament acumulat mentre edites a contrarellotge quan tens un moment de treva.
Arranquem el divendres i el desgast de dissabte
El desplegament fort va començar divendres amb el tret de sortida de les distàncies més llargues. Són les primeres hores de cursa, on captures els grups compactes i els corredors encara sencers afrontant els primers desnivells.
Dissabte la dinàmica canvia del tot. El sol directe a les carenes exposades i les hores acumulades a les cames dels participants es comencen a reflectir a les imatges. Moure’t pels diferents punts del recorregut requereix molta anticipació per poder col·locar-te abans que passi el gruix de la cursa, buscant enquadraments on es vegi la duresa real del terreny i la pols de les tarteres.
Dissabte nit: La solitud de l’alta muntanya sota els frontals
Quan es fa fosc, la feina es torna completament diferent. La nit de dissabte és la part més exigent de tota la cobertura. El silenci de la muntanya es trenca només pel soroll dels bastons contra les roques i els llums dels frontals que dibuixen línies a la foscor.
Treballar a la matinada vol dir passar fred, lluitar contra la son a peu de sender i buscar la tècnica de llum necessària per capturar els corredors enmig de la foscor. Les imatges d’aquesta franja tenen una força molt especial: mostren la solitud real de l’alta muntanya, els focus obrint camí i els rostres concentrats sota la llum del frontal.
Diumenge: Gestionar el cansament acumulat
L’empenta final de diumenge es fa notar a cada articulació. Després d’enllaçar el dia amb la nit de dissabte pràcticament sense dormir, toca continuar dalt de la muntanya per cobrir les últimes distàncies i el pas dels corredors que encara queden en competició.
El material ja va ple de pols i la fatiga és evident, però la satisfacció d’haver completat tot el seguiment d’un cap de setmana tan llarg compensa l’esforç. Vaig tornar cap a casa cansat, havent cobert pràcticament totes les franges horàries possibles i amb les targetes plenes de quilòmetres de trail running real.
